Els viatges realitzats en els darrers vint anys per llocs anònims (indrets especialment buits de Líbia, de la frontera de Xile amb Bolívia, de Nicaragua o d’Algèria, amb les seves “absències captivadores”) li han permès estudiar a fons els efectes de la travessa. En les seves interpel·lacions directes a la geografia recorreguda durant dies es reafirma la persistent mudança de l’horitzó, el continu ball de distàncies, la no linealitat del traçat, les dunes infinites i canviants..., la innegable provisionalitat de les referències.
Revers / Anvers (1972-2015) va ser una exposició que navegava, una mena de travessa sinuosa, entre els més de quaranta anys de pràctica escultòrica d’Aguilar, compilant les seves recerques entre objecte i procés, les seves peces de ferro i les seves eines, els seus experiments amb les nocions d’escala i acumulació, els seus homenatges a Blinky Palermo o a Giovanni Anselmo, així com el seguit de dibuixos, fotografies i seqüències audiovisuals desenvolupades durant tota la seva trajectòria.
